Entrem en matèria i li demano que m'expliqui quin problema o problemes té que la portin a sentir-se com confessa sentir-se. Només en tinc un de problema. -em diu-. Estic enamorada, però em sento esclava d'aquest amor.
Amb molta vergonya i sense deixar de plorar m'explica que està enamorada d'un home casat des de fa molt temps, que li ha lliurat la seva vida, la seva joventut; que ha posat les seves il•lusions en una relació amb aquest home, però que els anys passen i res del promès es fa realitat. Aguantar aquesta situació, veure com els anys passen i les promeses es dilueixen en excuses, justificacions i promeses incomplertes, fan que N ... hagi arribat a aquesta dramàtica situació en la qual se sent com un zero a l'esquerra o com a bé diu, "Em sento pitjor que RES!" -
Al llarg de les primeres sessions, N ... justifica totalment l'actitud amb què ha estat tractada, veu del tot normal haver-se abandonat a si mateixa, haver deixat de cuidar-se a si mateixa per estar pendent únicament del seu enamorat.
- "Sempre que m'ha necessitat he estat al seu costat ... He fet tot per ell, però quan ha estat al revés; quan jo li he demanat, quan ho he necessitat, m'ha donat la volta amb els seus arguments fins fer-me sentir culpable per demanar-li i no entendre les seves necessitats.
Tot i així li costa admetre que hagi d'actuar d'una altra manera si està enamorada. Encara li disculpa perquè oblida les seves pròpies necessitats i únicament se centra en les d'ell.
N ... és una dona de mitjana edat, amb un atractiu i una elegància tal que costa creure la seva història. En aquests casos, el primer comentari que sortiria tant d'homes com de dones seria: -Quina sort! Amb aquest tipus i aquesta elegància se'ls portarà de carrer! -; però aquí la tenim.
S'ha anul•lat a si mateixa per un mal anomenat amor cap a un home amb el qual no s'ha sentit estimada, sinó utilitzada. Només que això ho ha vist amb els anys; quan ha tocat fons; quan ja no sabia que fer amb la seva vida.
Per sort hi ha hagut alguna persona amiga que li ha fet veure la situació i la necessitat de demanar ajuda per trencar amb aquesta dinàmica autodestructiva i de negació de si mateixa.
Han passat uns mesos i N ... ha recuperat el somriure i l'alegria que sempre havia tingut en la seva vida. Ha descobert que l'amor no ha d'anar només en una direcció; sinó que ha de ser bidireccional i recíproc. Ara es veu com un ésser humà lliure i amb dret tant a donar com a demanar, a estimar i deixar-se estimar. Ara ha comprès com ha arribat a aquest punt d'anul•lació de si mateixa en nom de l'amor. Ara sap que estimar no és únicament lliurar-se a l'altre i viure per cobrir les seves necessitats; sinó que s'ha d'escoltar a si mateixa, que ha d'atendre i respectar els seus sentiments, creences, opinions i necessitats i gestionar-les per sentir-se satisfeta de si mateixa; que s'ha de valorar com a un ésser complet i no dependent de l'altre. Es dóna compte que no es pot estimar des de la tristesa i la frustració, sinó des de l'alegria i la plenitud personal.
N ... no és un cas aïllat que ha patit aquest trastorn que és la dependència emocional en les seves més àmplies variants. Com ella, moltíssimes dones, i també alguns homes pateixen durant anys o durant tota una vida aquest tipus de relació en què s'anul•len a si mateixos pel mal anomenat amor.
L'explicació més senzilla d'entendre és que quan una persona no s'estima a si mateixa, quan no es valora i respecta, és presa fàcil de qualsevol que la miri amb ulls tendres i li digui el que necessita sentir per la gran necessitat que d'això té.
A partir d'aquí farà qualsevol cosa perquè aquesta persona segueixi valorant-la i acceptant-; ja que ella mateixa no sap estimar-se i per descomptat no es respecta; el que podríem entendre com una falta total d'autoestima.
Algunes preguntes que ens ajudarien a prendre el pols a la nostra relació podrien ser:
- Em sento còmode comunicant a la meva parella els sentiments i pensaments envers la nostra
relació?
- Sóc capaç de demanar-li el que desitjo i expressar-li el que no desitjo?
- En el dia a dia, espero el retorn de la meva parella amb alegria o amb por?
- Em valoro a mi mateix com a cònjuge o espero la valoració de la meva parella?
- Organitzem i planegem el nostre futur en comú o un dirigeix i l'altre segueix?
Hem de tenir en compte que hem d'aprendre a formular-nos noves preguntes que abans mai no ens les havíem fet, ja que les seves respostes ens donaràm noves percepcions de com podem actuar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada