COM ENS CONSIDEREM: MITJA O SENCERA?

Estem a punt d’acabar un nou any i vull compartir unes reflexions al voltant del mon de la parella, ja que és un tema de freqüents consultes en el nostre treball.

De manera alarmant em venen persones amb dinàmiques emocionals disfuncionals referents a les parelles i l’enamorament cec i malaltís. És per això, que un cop més, desitjo compartir algunes reflexions que crec seran útils per a qui tingui orelles i autèntiques desitjos de canviar.

És curiós i bastant trist veure com les persones ens anul•lem en nom de mal entès amor. Són moltes les persones que viuen i veuen a través dels ulls de l'enamorat o enamorada. renunciant a tenir una vida pròpia i renunciant a creure que la felicitat ha de venir de nosaltres i no dels altres.

Frases com:
"Amor, tu ets la meva felicitat!"
"Sense tu no podria viure perquè tu ets el meu món!"
"Si no és amb tu, no vull seguir vivint!"

Un escrit tret de qualsevol missiva d'amor mostra de seguida la necessitat que tenim de l'altre per aconseguir la felicitat. Evidentment aquestes frases i moltes altres conseqüència de mítiques cançons i poemes que els seus autors amb o sense consciència van sembrant en la població com una condemna que realment l'amor ens ha d'anul•lar com a persones:
"Sense tu no sóc res ni ningú!".
"Tu ets tota la meva vida!".
"Si em deixes, em moriré de pena!".

És més, em fa pensar en aquesta maleïda frase: "Necessitem trobar la nostra mitja taronja."

I aquí... no ens indignem i rebel•lem contra nosaltres mateixos en acceptar aquest pensament i fomentar aquesta creença?

No hem de pensar en nosaltres mateixos com aquesta mitja taronja; sinó com la taronja sencera que NO necessita de l'altra meitat; sinó que sent sencera i ben completa, i des d'aquesta llibertat i felicitat interna tria compartir-la amb la persona que li agrada i estima.

Reflexionem sobre això, i valorem tot el que som, ja que d'aquesta valoració vindrà el reconeixement i estimació de nosaltres mateixos, i serà en nosaltres que posem la nostra confiança i no en terceres persones. No és això una pobresa de qui l'escriu?

Quan una persona diu: "Tu ets la meva felicitat!". No s'està negant a si mateixa en posar la felicitat en mans de l'altre i no en la grandesa d'ànima i la valoració de si mateixa?"

Què passarà quan l'altra persona no respongui a les seves expectatives?

Haurà deixat anar la felicitat de la seva vida? Si una persona no ens vol... ja no val la pena viure?

I no fa encara més mal quan diu?: "Tu ets el meu món i la meva vida!". Som tan pobres que la felicitat ha de venir de la mà d'una altra persona?

Tan poc valorem el nostre món que necessitem viure-ho a través de la projecció en una altra persona?

Desitjo que aquestes reflexions ajudin a les persones que han posat la seva felicitat en mans de les seves parelles, amants o amics, a que la situació canvïi i es facin responsables d' elles mateixes.

Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell

DEPENDÈNCIA EMOCIONAL

N... ve a la consulta en un estat de ràbia, tristesa, confusió, esgotament i desesperació: - "No sé què fer amb la meva vida!  -Em Llevo sense ganes de fer res! ... Sense saber què faré o què puc fer! "

Entrem en matèria i li demano que m'expliqui quin problema o problemes té que la portin a sentir-se com confessa sentir-se.  Només en tinc un de problema. -em diu-.  Estic enamorada, però em sento esclava d'aquest amor.

Amb molta vergonya i sense deixar de plorar m'explica que està enamorada d'un home casat des de fa molt temps, que li ha lliurat la seva vida, la seva joventut; que ha posat les seves il•lusions en una relació amb aquest home, però que els anys passen i res del promès es fa realitat. Aguantar aquesta situació, veure com els anys passen i les promeses es dilueixen en excuses,  justificacions i promeses incomplertes, fan que N ... hagi arribat a aquesta dramàtica situació en la qual se sent com un zero a l'esquerra o com a bé diu, "Em sento pitjor que RES!" -

Al llarg de les primeres sessions, N ... justifica totalment l'actitud amb què ha estat tractada, veu del tot normal haver-se abandonat a si mateixa, haver deixat de cuidar-se a si mateixa per estar pendent únicament del seu enamorat.

- "Sempre que m'ha necessitat he estat al seu costat ... He fet tot per ell, però quan ha estat al revés; quan jo li he demanat, quan ho he necessitat, m'ha donat la volta amb els seus arguments fins fer-me sentir culpable per demanar-li i no entendre les seves necessitats.

Tot i així li costa admetre que hagi d'actuar d'una altra manera si està enamorada. Encara li disculpa perquè oblida les seves pròpies necessitats i únicament se centra en les d'ell.

N ... és una dona de mitjana edat, amb un atractiu i una elegància tal que costa creure la seva història. En aquests casos, el primer comentari que sortiria tant d'homes com de dones seria: -Quina sort! Amb aquest tipus i aquesta elegància se'ls portarà de carrer! -; però aquí la tenim.

S'ha anul•lat a si mateixa per un mal anomenat amor cap a un home amb el qual no s'ha sentit estimada, sinó utilitzada. Només que això ho ha vist amb els anys; quan ha tocat fons; quan ja no sabia que fer amb la seva vida.

Per sort hi ha hagut alguna persona amiga que li ha fet veure la situació i la necessitat de demanar ajuda per trencar amb aquesta dinàmica autodestructiva i de negació de si mateixa.

Han passat uns mesos i N ... ha recuperat el somriure i l'alegria que sempre havia tingut en la seva vida. Ha descobert que l'amor no ha d'anar només en una direcció; sinó que ha de ser bidireccional i recíproc.  Ara es veu com un ésser humà lliure i amb dret tant a donar com a demanar, a estimar i deixar-se estimar. Ara ha comprès com ha arribat a aquest punt d'anul•lació de si mateixa en nom de l'amor. Ara sap que estimar no és únicament lliurar-se a l'altre i viure per cobrir les seves necessitats; sinó que s'ha d'escoltar a si mateixa, que ha d'atendre i respectar els seus sentiments, creences, opinions i necessitats i gestionar-les per sentir-se satisfeta de si mateixa; que s'ha de valorar com a un ésser complet i no dependent de l'altre. Es dóna compte que no es pot estimar des de la tristesa i la frustració, sinó des de l'alegria i la plenitud personal.

N ... no és un cas aïllat que ha patit aquest trastorn que és la dependència emocional en les seves més àmplies variants. Com ella, moltíssimes dones, i també alguns homes pateixen durant anys o durant tota una vida aquest tipus de relació en què s'anul•len a si mateixos pel mal anomenat amor.
L'explicació més senzilla d'entendre és que quan una persona no s'estima a si mateixa, quan no es valora i respecta, és presa fàcil de qualsevol que la miri amb ulls tendres i li digui el que necessita sentir per la gran necessitat que d'això té.

A partir d'aquí farà qualsevol cosa perquè aquesta persona segueixi valorant-la i acceptant-; ja que ella mateixa no sap estimar-se i per descomptat no es respecta; el que podríem entendre com una falta total d'autoestima.

Algunes preguntes que ens ajudarien a prendre el pols a la nostra relació podrien ser:

- Em sento còmode comunicant a la meva parella els sentiments i pensaments envers  la nostra
  relació?

- Sóc capaç de demanar-li el que desitjo i expressar-li el que no desitjo?

- En el dia a dia,  espero el retorn de la meva parella amb alegria o amb por?

- Em valoro a mi mateix com a cònjuge o espero la valoració de la meva parella?

- Organitzem i planegem el nostre futur en comú o un dirigeix i l'altre segueix?

Hem de tenir en compte que hem d'aprendre a formular-nos noves preguntes que abans mai no ens les havíem fet, ja que les seves respostes ens donaràm noves percepcions de com podem actuar.

Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell