EN QUIN PUNT ESTAN LES TEVES RELACIONS?

Totes les situacions són excel·lents com a mestres per aprendre sobre la naturalesa humana.

En aquests temps tan convulsos que vivim en Catalunya respecte a Espanya, s'ha acusat per diferents parts que el procés català ha dividit famílies i amics. Aquest fet es vulgui o no, ha obligat a reflexionar a moltes persones sobre la veritat d'aquestes afirmacions.

A les nostres consultes hem rebut a bastantes persones demanant ajuda o consell per solucionar aquesta divisió i poder parlar sense entrar en discussions que trenquessin l'harmonia familiar. Han demanat ajuda tant al coach com al psicòleg, perquè es veien en grans dificultats d'entesa en el si familiar.

Com el nostre treball és bussejar i veure les autèntiques arrels de la falta de comunicació, confiança, interès pels altres i finalment de respecte mutu, aquesta investigació en la majoria dels casos ens ha portat a etapes molt més llunyanes del procés a què es li atribueixen aquestes separacions.

Per a sorpresa dels consultants, els ha portat a descobrir que en realitat no hi havia hagut distanciament o discussió, perquè en realitat no hi havia hagut comunicació després que en períodes inicials de la relació per una o altra part no hagués facilitat la mateixa; motiu per la qual un o altre cedia o senzillament no es parlaven els temes que originessin les naturals diferències entre persones amb històries i formes de pensar i veure el món de manera diferent.

O sigui que el Procés en realitat està ajudant a posar de manifest les famílies, amistats o grups socials que basen la seva relació en passar el temps junts, però sense parlar amb sinceritat i claredat sobre com pensen o senten. Motius: Por al rebuig. Por a la crítica. Por a la diferència.

I aquesta por, a què és deguda?

Doncs pura i planament a que en les relacions sempre n'hi ha un que és més fort -o que crida més i sembla més fort- que l'altre o els altres, i si aquest és autoritari i amb poc respecte per l'opinió aliena, coartarà als altres amb la seva actitud. És el que fàcilment s'ha descobert a l'indagar en les relacions familiars i socials.

Per resumir, concretaré dient que el descobriment en aquest parell d'anys és que el Procés ha servit per redescobrir relacions on ja no havia confiança perquè el que parlava més alt o més temps, ni deixava temps ni respectava l'opinió de l'altre.

De vegades cal un tema fort i candent per deixar al descobert la realitat que no volem veure. Això és el que ha passat ara, però que tira per terra les afirmacions de TOTS els que culpen a la independència de dividir famílies.

Aquestes famílies no estaven dividides, però sí segrestades per la falta de comprensió i respecte dels membres que amb la seva actitud no donaven peu a debatre i arribar a consensos en els temes familiars.

Quines són les teves relacions? Pots expressar i demanar el que vols o tens por de fer-ho?

Pots expressar els teus sentiments i sentir-te escoltat/da, o tens por a la desqualificació?

El Coaching es una eina que us ajudarà a aprendre l’art de la comunicació per tenir una relació sana i d’igualtat.


Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell

COM SABER QUAN NECESSITO AL PROFESSIONAL?

És freqüent que encara en els nostres dies hi hagi una gran confusió sobre la necessitat d'acudir a un professional de la psicologia.

El criteri més vàlid és que quan per nosaltres mateixos no som capaços d'aconseguir avançar en la línia que ens marquem, seria un bon moment de començar a pensar en la visita a un professional que ens ajudi.

N'hi hauria prou amb reconèixer que al llarg de les nostres vides, sovint ens sentim bloquejats en situacions en què hauríem triat fer canvis, sentim i actuem amb inseguretat de forma repetida, evitem afrontar situacions que hauríem de superar i transcendir, vivim en la queixa contínua quan per nosaltres mateixos no veiem la sortida.

En aquests casos hi ha persones que parlen i demanen ajuda contínuament a familiars i amics tot i constatar que aquestes converses la majoria de les vegades són infructuoses; perquè no troben ni el suport, ni la resposta al que busquen; no obstant això, continuen i les seves peticions d'ajuda passen a ser lamentacions o queixes en veure que res del que esperen canvia. Amb això l'únic que aconsegueixen és sentir-se més impotents, febles i insatisfets amb ells mateixos, i fins i tot deteriorar la relació per la dinàmica negativa que es genera.

A tot això se suma el sentiment de culpa de no ser capaços de seguir els benintencionats consells dels familiars o amics, amb la qual cosa encara se senten pitjor.

En casos així, hauríem de pensar que igual que quan el nostre cotxe se'ns espatlla no el portem al cambrer de la nostra confiança o el nostre amic més íntim (tret que aquest sigui mecànic professional); de la mateixa manera, si tenim aquest tipus de problemes recurrents, hauríem d'anar a qui tingui la formació necessària per ajudar-nos a solucionar-los.

La veritat és que els que més sol•liciten els nostres serveis no són persones sense recursos o sense cultura; sinó persones amb una sòlida formació, que entenen clarament què és el que depèn d'ells i què no. En fer-ho així eviten estancar-se i patir inútilment per no prendre la decisió adequada en el moment necessari.

També hi venen persones que per no afrontar els problemes a temps, porten anys arrossegant sofriments que han acabat amb il•lusions, amb relacions, de vegades amb els seus treballs i que els han condemnat a una vida de tristesa, desesperança i degeneració de la salut tant física com mental.

Contesta aquestes preguntes i valoraràs en quin punt estàs.

-En una reunió de treball, social, familiar. ¿Intervens si et ve de gust, o la por et paralitza?

-Confies en tu i et poses en marxa quan vols arribar a un nou objectiu?

-Necessites l'aprovació dels altres per donar-te la teva propia aprovació?

-Quan t'equivoques, Et maltractes pel fet o analitzes i aprens de l'error?

-Ets capaç de dir "No" quan sents i ho desitjes, o sempre tens el "sí" pel que pugui passar?

-Et sents lliure en les teves relacions, o et condiciona al silenci i al assentiment encara que no ho  vulguis?

-Ets de les persones que es diuen?: Si jo fos capaç faria...! 
                                                          Si jo fos valent ...!

-Vius sota la tirania d'alguna dependència: emocional, tòxica, de joc, etc?

-Tens algun tipus de fòbia que et paralitza o condiciona la teva vida?

-Ets una persona serena i alegre o les emocions poden amb tu: la tristesa, l'ansietat, la ràbia, la    desconfiança, la por, la gelosia, etc.?

Si contestes afirmativament a algunes d'aquestes preguntes, unes visites t'ajudarien a enlairar-te i començar una nova i saludable forma de viure.

Hauràs sentit dir, -jo ho he sentit centenars de vegades!

"Que som d'una determinada manera i que no podem canviar."

"Per què lluitar si no puc canviar?"

"No val la pena l'esforç: un és així i així es quedarà!"

Hi ha encunyades bastants frases condemnatòries expressades sempre per persones gens lluitadores, pessimistes i que actuen amb covardia davant la vida; però el bo de la vida és que

NOSALTRES TRIEM COM VOLEM VIURE. 
Evidentment això demana un peatge en forma de treball, temps, diners i consciència; però és el peatge que ens porta a la destinació que volem conquerir.


No hi ha res tan gratificant com observar la transformació de persones que vénen a nosaltres amb tots aquests condicionaments i limitacions i veure el canvi tan regenerador i saludable que s'opera en les mateixes en poc temps.

Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell

ANY NOU. NOUS PROJECTES.

El començament de cada any està ple de bones intencions i bons propòsits.

Tothom creiem que és el moment de prendre aquestes decisions que venim retardant, aquests projectes per als quals no trobem el moment de començar o aquests desitjos que volem dur a terme, però que per motius i justificacions múltiples, anem postergant.

I està molt bé el desig de començar projectes i reptes nous, ja que tot començament és una oportunitat de créixer, de millorar, d'aconseguir sentir-nos millor amb nosaltres mateixos pels nostres èxits.

Però que us sembla si abans de embrancar-nos en aquests desitjos ens fem algunes preguntes.

I aquestes preguntes les faré dirigint-me a tu personalment, ja que d'aquesta manera estic segur que ho sentiràs més íntimament.

-Això que m'estic proposant ara, m'ho he proposat anteriorment? Si ho estic pensant novament és que  no ho vaig aconseguir.

-Què va passar la vegada anterior? -Per què no ho vaig aconseguir?

-Tinc clar que és això i no una altra cosa el que realment desitjo aconseguir?

-Sóc jo el que tria els canvis que m'estic proposant?

-He Analitzat els pros i contres d'aconseguir el meu propòsit ?; és a dir, si ho aconsegueixo ... 

-Com canviarà la meva vida, la de la meva família i la de les persones que m'importen? I si no ho aconsegueixo ...

-Com m’afectarà?

És molt important que abans de comprometre'ns en un nou projecte o compromís amb nosaltres mateixos, siguem capaços de veure TOTS els aspectes del mateix.

Que sapiguem veure si estem preparats per aconseguir-ho, si en som coherents, tenint en compte els nostres coneixements, la nostra dedicació, les nostres possibilitats i els nostres límits; però per sobre de tot si en general estem disposats a pagar el "peatge" que el projecte exigeix per portar-lo fins al final.

Perquè la realitat és que la immensa majoria de persones comencen moltes coses i acaben poques, i la raó no és més que la manca d'una reflexió prèvia per saber amb certesa que això que volen, realment ho volen per ells mateixos, i no per complaure a els altres; però que a més estan preparats a tots els nivells que exigeix per poder aconseguir-ho.

En aquests casos hi ha moltes persones que ja han descobert que els seus objectius, projectes o desitjos es veuen frustrats perquè no els saben plantejar o no saben veure totes les implicacions que comporten, i això les fa fallar. El resultat n'és la minva d'auto confiança. Minva que els porta a evitar tornar a intentar-ho per por al fracàs, de manera que baixa el nivell de seguretat i per tant l'estima i valoració de si mateix.

Molts d'ells es queden en aquest punt de lament i resignació per tornar a intentar-ho alguna altra vegada, però sense confiança en els resultats.

Altres accepten que una ajuda externa els faria veure els seus bloquejos i les seves creences limitants i busquen ajuda en el Coaching, amb la qual cosa descobreixen que tenen unes habilitats i recursos que mai havien descobert.

Les persones que van a un coach manifesten una gran sorpresa al constatar tot el que són capaços de fer quan aprenen a veure les situacions des de diferents perspectives als que estaven acostumats. La raó és òbvia. Quan estem immersos en els nostres pensaments apassionats i tenim la creença que les coses són el que nosaltres veiem, les coses poden anar molt bé o molt malament.

Molt bé si tenim raó  i veiem amb objectivitat el projecte, perquè en aquest cas triomfarem.

Però si estem equivocats persistirem cegament en l'error.

La finalitat d'un coach és portar-te a descobrir els teus punts cecs i fer-te descobrir el teu potencial en recursos i habilitats latents, però amagades quant et sents  bloquejat per falsos conceptes i ceguesa persistent.

Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell