¿Sabemos cómo aumentar nuestra autoestima?

Muchas veces oímos hablar de la "autoestima". ¿Pero sabemos realmente de qué se trata?

La autoestima es un término que ha entrado en el lenguaje coloquial y cada vez más parece que sea la responsable de muchos problemas personales, profesionales y relacionales.

Pero al fin y al cabo, ¿Qué quiere decir autoestima?

Antes que todo podemos reflexionar sobre el origen etimológico de las dos palabras que la componen, auto y estima: Según la Real Academia de la Lengua Española, Auto es un elemento compuesto y que significa "propio" o "por uno mismo", como por ejemplo auto-ayuda es ayudarse a uno mismo. Estimar es el arte o ciencia de calcular o determinar el valor de algo.

Si componemos los dos significados podemos intuir que la autoestima determina la cantidad de aprecio que tenemos hacia nosotros mismos, el cual depende del valor que nos atribuimos en diferentes circunstancias y momentos de nuestra vida.

Entonces, la autoestima depende del valor que nosotros nos damos, pero ¿Esto de qué depende? ¿Cuáles son los elementos que usamos para atribuir el valor a nosotros mismos?

Esta pregunta resulta muy compleja, porque aunque es cierto que podemos realizar este ejercicio de autoevaluación sobre infinitos elementos, lo que valoramos en realidad son nuestros éxitos.

Claramente, la percepción de éxito es diferente para cada uno de nosotros; cada persona tiene presente cuáles son los objetivos que desea alcanzar, y lograrlos o no cambian mucho el valor que se da a si misma. Saber que los objetivos que alcanzamos son los ladrillos que construyen nuestra autoestima, convierte un término psicológico poco operativo en algo que nos indica el camino para conseguir aumentar nuestra autoestima: construir objetivos alcanzables, los cuales al lograrlos nos irán aportando dosis de autoestima.

Nuestra vida puede ser vista como un recorrido de objetivos, desde el primero y más sencillo, hasta nuestros objetivos finales más ambiciosos, donde cada pequeño paso se convierte en un éxito que afianza la seguridad en nosotros mismos y que día tras día nos permite ser cada vez más fuertes, y con una mayor y más sana autoestima.

Texto original por Mauro Bolmida, Psicólogo-Psicoterapeuta

AUTOESTIMA

Em trobo sovint que algunes persones manifesten tenir una sana autoestima quan se senten bé amb el seu cos, amb la seva forma de vestir i/o encaixen dintre del grup d’amics o familiars; però en canvi no contemplen com a part de l’autoestima la seva capacitat de dur a terme els projectes, objectius u altres desitjos relacionats amb les seves habilitats laborals o de competències de creixement en general.

Fins i tot es queden bastant sorpreses quan les meves preguntes van en aquesta direcció. Afortunadament després s’adonen de que realment han obviat alguns camps que tenen moltíssima importància en les bases per a una autèntica i sana autoestima.

Per despertar la seva atenció vers aquests temes acostumo a fer algunes preguntes, de les quals en faig un exemple.

• Et sents satisfet/ta del teu desenvolupament professional: estudis, treball, projectes de canvi, etc?
• Ets sents satisfet/ta de com son les teves relacions socials?
• Quan acostumes a fer projectes o plantejar-te reptes, arribes fins al final o els deixes a mitges?
• Quan t’equivoques en alguna cosa...Quina es la teva reacció?
• Aprens de l’experiència o et castigues mentalment insultant-te i maltractant-te?
• Quan tens un problema...l’amagues i fas com si no hi fos o cerques la forma de resoldre’l?

I potser la pregunta més reveladora de la nostra autoestima.

***Confies en tu per la resolució dels teus problemes, projectes, objectius, etc...o diposites la confiança en l’ajuda externa?

Una altre pregunta que ens faria reflexionar i acostar-nos més a allò que és realment l’autoestima podría ser:

• Qué és el que més m’agrada de mí: la meva imatge o la consecució dels meus èxits?
• Què valoro més de amí: el meu cos o allò que soc capaç de fer?

Se m’acut la reflexió de que quan una persona es guapa i ten bon tipus, la persona no te gaire mèrit, ja que és un regal de la natura. Tots sabem que hi ha persones amb una figura bonica i estilitzada i no han fet ni han de fer res per aconseguir-ho; i en canvi hi ha d’altres que viuen en una constant lluita (dietes, matxucar-se en un gimnàs, caminar, córrer, etc, etc) per mantenir-se en uns estàndards establerts per la societat, ja que si no encaixes, sembla que no estiguis ben mirat; perquè malauradament el primer que es valora d’una persona no es la seva intel·ligència o els seus valors, sinó la seva figura.

Però no és el cas quan amb el nostre esforç, compromís i perseverança som capaços d’avançar, crear-nos i viure el destí que volem.

També tot sovint la pregunta que es fa la gent es aquesta: Com s’aconsegueix l’autoestima? Com puc saber si la meva autoestima gaudeix de bona salut?

Segons el meu entendre i vull deixar clar que és la meva opinió, l’autoestima neix i creix a mida que som capaços d’anar assolint els petits i/o grans reptes que la vida ens posa el davant. Cada vegada que n’assoli’m un, és com pujar un esglaó vers el cim d’aquesta qualitat. Ser capaços d’aconseguir els nostres propòsits ens genera satisfacció, seguretat i autoconfiança en les nostres capacitats que senten les bases de la tant i tant anomenada i desitjada autoestima.

Alguns exemples del que dic:

Una persona vol fer un acte concret i en té por i per això ho va relegant i evitant:

• Parlar amb el veí sobre un tema espinós.
• Declarar-se a la persona que li agrada.
• Anar sol a comprar a una botiga.
• Presentar-se a una prova per por a no superar-la.

Son petits però exemples quotidians que la gent evita de forma habitual. Mentre que la persona ho va evitant, la por creix i per tant la inseguretat, manca de confiança i –autoestima- també creixen.

Però un bon dia, aquesta persona fa el que popularment es coneix com: “agafar el brau per les banyes”, es a dir, decideix afrontar la qüestió encara que tingui por. Bé, doncs, en aquest cas, tant si la persona té èxit com si no, ja ha avançat en la conquesta de la autoestima, perquè ella “sap” que ho ha afrontat. I aquesta petita conquesta li dona força i confiança per anar afrontat altres, ja que viu en la seva pròpia experiència que afrontar no es tant dur com pensava i que la recompensa en canvi és sentir-se més tranquil·la i satisfeta de si mateixa.

I la meva última pregunta: Després de llegir les meves reflexions...

Com està la teva autoestima? 

Sigues amable amb tu!

Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell