PROPÒSITS PER AL NOU ANY

Us preguntareu que com és que faig aquesta reflexió quan ja segur que més d’un està involucrat en l’objectiu o objectius que hagi triat. Hi ha dues raons. La primera, m’ha estat impossible i la segona és que encara podeu fer una revisió més profunda i podeu veure si aquests objectius estan realment ben triats. Perquè sinó, no passa res. L’any acaba de començar, i només hauràs dedicat uns quants dies; per tant si no està ben triat, la frustració serà mínima.

Segur que tu com moltes persones ja has planificat diverses coses a fer en aquest nou any. Proposit: Motivar-nos a fer aquests canvis que tant desitgem. Aquests objectius desitjats i llargament esperats.

Objectius com podrien ser:

• Aprimar-nos.
• Apuntar-nos a un gimnàs o a la pràctica d'algun ball per fer salut.
• Deixar alguna addicció com podria ser el tabac, els dolços o altres llaminadures que ens esclavitzen i ens fan sentir-nos malament.
• Apuntar-nos a aquest curs d'anglès que se'ns resisteix.
• Apuntar-nos a grups per a conèixer gent i fer noves amistats.
• Atrevir-nos i buscar un/a amant: "alguna cosa que ens enamori i ens brindi l'oportunitat de renéixer a un món de passió i diversió motivadora".

Tants i tants objectius com frustracions sumen tots aquells que ja hem intentat conquistar i se'ns han escapat de les mans; o millor dit, s'han esvaït com s'esvaeix qualsevol propòsit que no està ben fonamentat i que realment no saben si ho volem.

Per això, deixo aquí algunes reflexions que serveixin per pensar detingudament abans de llançar-nos alegrement en el compromís poc estudiat i mal planificat de qualsevol objectiu que per molt que ho desitgem, no ens porti un cop més a la desfeta emocional i la frustració que suposaria el seu abandó sense haver-ho aconseguit.

Pensem prèviament en els objectius que ja en anys anteriors vam decidir dur a terme i què va passar amb ells. Quants d'aquests vam aconseguir? Quants es van quedar al camí?

Analitzem sincerament els casos en què varen fracassar, ja que darrere d'un fracàs sempre ve una infravaloració i minva d'auto confiança i per tant de seguretat en nosaltres mateixos.

Vegem aquest punt important.

• Era el nostre objectiu o era l'objectiu que algun familiar o una altra persona desitjava per a nosaltres?
• Ho desitjàvem realment amb totes les nostres forces, amb un clar propòsit, amb clara convicció?
• Vàrem mesurar els pros i els contres per saber si teníem possibilitats reals d'assolir-los?
• Vàrem pensar prèviament com canviaria la nostra vida, o forma d'estar en el nostre entorn si ho aconseguíem?

I podria seguir fent més preguntes fins arribar a la certesa que aquest o aquests objectius que ens plantegem són possibles, sostenibles i reals, perquè tenim la força, els mitjans, la motivació i l'autèntic desig d'aconseguir-los.

Si la nostra reflexió va en aquesta línia segurament serem molt mesurats en la planificació d'objectius, però seguint aquestes pautes la garantia d'aconseguir-los serà molt més elevada.

Bona reflexió i bona elecció per al 2018.


Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell

AUTOESTIMA

Em trobo sovint que algunes persones manifesten tenir una sana autoestima quan se senten bé amb el seu cos, amb la seva forma de vestir i/o encaixen dintre del grup d’amics o familiars; però en canvi no contemplen com a part de l’autoestima la seva capacitat de dur a terme els projectes, objectius u altres desitjos relacionats amb les seves habilitats laborals o de competències de creixement en general.

Fins i tot es queden bastant sorpreses quan les meves preguntes van en aquesta direcció. Afortunadament després s’adonen de que realment han obviat alguns camps que tenen moltíssima importància en les bases per a una autèntica i sana autoestima.

Per despertar la seva atenció vers aquests temes acostumo a fer algunes preguntes, de les quals en faig un exemple.

• Et sents satisfet/ta del teu desenvolupament professional: estudis, treball, projectes de canvi, etc?
• Ets sents satisfet/ta de com son les teves relacions socials?
• Quan acostumes a fer projectes o plantejar-te reptes, arribes fins al final o els deixes a mitges?
• Quan t’equivoques en alguna cosa...Quina es la teva reacció?
• Aprens de l’experiència o et castigues mentalment insultant-te i maltractant-te?
• Quan tens un problema...l’amagues i fas com si no hi fos o cerques la forma de resoldre’l?

I potser la pregunta més reveladora de la nostra autoestima.

***Confies en tu per la resolució dels teus problemes, projectes, objectius, etc...o diposites la confiança en l’ajuda externa?

Una altre pregunta que ens faria reflexionar i acostar-nos més a allò que és realment l’autoestima podría ser:

• Qué és el que més m’agrada de mí: la meva imatge o la consecució dels meus èxits?
• Què valoro més de amí: el meu cos o allò que soc capaç de fer?

Se m’acut la reflexió de que quan una persona es guapa i ten bon tipus, la persona no te gaire mèrit, ja que és un regal de la natura. Tots sabem que hi ha persones amb una figura bonica i estilitzada i no han fet ni han de fer res per aconseguir-ho; i en canvi hi ha d’altres que viuen en una constant lluita (dietes, matxucar-se en un gimnàs, caminar, córrer, etc, etc) per mantenir-se en uns estàndards establerts per la societat, ja que si no encaixes, sembla que no estiguis ben mirat; perquè malauradament el primer que es valora d’una persona no es la seva intel·ligència o els seus valors, sinó la seva figura.

Però no és el cas quan amb el nostre esforç, compromís i perseverança som capaços d’avançar, crear-nos i viure el destí que volem.

També tot sovint la pregunta que es fa la gent es aquesta: Com s’aconsegueix l’autoestima? Com puc saber si la meva autoestima gaudeix de bona salut?

Segons el meu entendre i vull deixar clar que és la meva opinió, l’autoestima neix i creix a mida que som capaços d’anar assolint els petits i/o grans reptes que la vida ens posa el davant. Cada vegada que n’assoli’m un, és com pujar un esglaó vers el cim d’aquesta qualitat. Ser capaços d’aconseguir els nostres propòsits ens genera satisfacció, seguretat i autoconfiança en les nostres capacitats que senten les bases de la tant i tant anomenada i desitjada autoestima.

Alguns exemples del que dic:

Una persona vol fer un acte concret i en té por i per això ho va relegant i evitant:

• Parlar amb el veí sobre un tema espinós.
• Declarar-se a la persona que li agrada.
• Anar sol a comprar a una botiga.
• Presentar-se a una prova per por a no superar-la.

Son petits però exemples quotidians que la gent evita de forma habitual. Mentre que la persona ho va evitant, la por creix i per tant la inseguretat, manca de confiança i –autoestima- també creixen.

Però un bon dia, aquesta persona fa el que popularment es coneix com: “agafar el brau per les banyes”, es a dir, decideix afrontar la qüestió encara que tingui por. Bé, doncs, en aquest cas, tant si la persona té èxit com si no, ja ha avançat en la conquesta de la autoestima, perquè ella “sap” que ho ha afrontat. I aquesta petita conquesta li dona força i confiança per anar afrontat altres, ja que viu en la seva pròpia experiència que afrontar no es tant dur com pensava i que la recompensa en canvi és sentir-se més tranquil·la i satisfeta de si mateixa.

I la meva última pregunta: Després de llegir les meves reflexions...

Com està la teva autoestima? 

Sigues amable amb tu!

Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell

COM COMENCES EL DIA?

És summament important l'actitud que tenim en despertar, ja que la mateixa ens predisposa a tenir un dia en un sentit o en un altre. En teràpia sempre pregunto als meus pacients amb quin tipus de pensaments es desperten i com comencen el dia, quines preguntes o quin enfocament li donen a aquest començament diari.

La gran majoria confessa posar l'accent en el temor que sigui com el dia precedent. Si aquest va ser dolent es diuen: Bah, un altre dia avorrit ... cabrejat ... desmotivat! Segur que serà com el que vaig tenir ahir! Doncs, quina porqueria!

Poques persones tenen consciència de l'important que és aquest començament. De la gran diferència que hi hauria amb un petit canvi en les seves preguntes i en els pensaments que alimenten des del despertar.

Hi ha una gran diferència en les línies de pensaments següents:

Pensar en la trista, avorrida, poc estimulant o negativa rutina del dia a dia: En aquest cas, la persona s'enfoca en la creença i expectativa que serà igual, que és una condemna que no pot canviar; que l'únic que ha de fer és deixar-se portar i deixar-se viure per com vinguin les circumstàncies. Així el seu ànim és decaigut, abatut i poc optimista, per no parlar de negativisme.

Però ... També podem triar un altre tipus de preguntes o un altre tipus de plantejaments matinals.

- Com m'agradaria que fos el meu dia avui?

- Quin tipus de relacions m'agradaria mantenir amb els meus companys de treball ?

- Amb els meus amics?

- Amb la meva parella o família?

I d'aquesta forma, portat per aquestes preguntes em puc imaginar tan intensament com sàpiga:

- Quins aspectes m'agradaria canviar?

- Quina imatge m'agradaria donar?

- Com m'agradaria ser tractat i tractar els altres?

És el que en teràpia anomenem: "Crear del no-res". Tots sabem -perquè no estic dient res de nou-, que "som el producte de pensaments que generen accions i al seu torn generen resultats". Això evidentment quan són els mateixos pensaments que alimentem dia rere dia.

Com diu el power point de la Biologia de l'auto curació, amb el qual estic plenament d'acord perquè està totalment demostrat que és així:

"Les teves cèl•lules estan constantment observant els teus pensaments i sent modificats per ells.

L'alegria i l'activitat harmoniosa et mantenen saludable i prolonguen la teva vida.

El record d'una situació negativa o trista allibera en tu les mateixes hormones i substàncies biològiques destructives que l'estrès ".

Si reflexiones sobre això,

- A quines conclusions arribes?

- Quin és el teu despertar? i...

- En quin tipus de pensament t'identifiques?

- T'ajuden o aquests es torna contra tu?

A la Teràpia Breu Estratègica tenim una prescripció que en diem "La pregunta del Miracle. Va en la línia del que acabo d'explicar. Ens podem preguntar:

-"Si per art de màgia ... per un miracle ocorregut en la meva vida, ara fos la persona forta, segura, valenta, decidida, motivada i amb capacitat de fer tot el que jo volgués, Com actuaria en el dia d'avui ?; Quines coses faria? i quines no faria ?. Pensant -COM SI JA FOS aquesta persona.

És fantàstic, perquè quan al cap del temps em trobo a persones que van descobrir la importància de la pregunta, em diuen que han fet de la mateixa un hàbit i que és la pregunta amb la qual s'obren al nou dia, i que gràcies a la mateixa han aconseguit canviar patrons d'acció i pensament.

- Què veuries en tu de diferent si ho fessis durant un mes?

- Com canviaria en el teu cas la teva vida?

M'agradaria que aquestes reflexions et portessin a la creença de que tenim la capacitat de modificar la nostra vida modificant els nostres pensaments; i això serà possible només si en fem un hàbit.

No es tracta de un pensament positiu buit de contingut; sinó de treballar i perseverar amb un objectiu ben definit.


Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell