És summament important l'actitud que tenim en despertar, ja que la mateixa ens predisposa a tenir un dia en un sentit o en un altre. En teràpia sempre pregunto als meus pacients amb quin tipus de pensaments es desperten i com comencen el dia, quines preguntes o quin enfocament li donen a aquest començament diari.La gran majoria confessa posar l'accent en el temor que sigui com el dia precedent. Si aquest va ser dolent es diuen: Bah, un altre dia avorrit ... cabrejat ... desmotivat! Segur que serà com el que vaig tenir ahir! Doncs, quina porqueria!
Poques persones tenen consciència de l'important que és aquest començament. De la gran diferència que hi hauria amb un petit canvi en les seves preguntes i en els pensaments que alimenten des del despertar.
Hi ha una gran diferència en les línies de pensaments següents:
Pensar en la trista, avorrida, poc estimulant o negativa rutina del dia a dia: En aquest cas, la persona s'enfoca en la creença i expectativa que serà igual, que és una condemna que no pot canviar; que l'únic que ha de fer és deixar-se portar i deixar-se viure per com vinguin les circumstàncies. Així el seu ànim és decaigut, abatut i poc optimista, per no parlar de negativisme.
Però ... També podem triar un altre tipus de preguntes o un altre tipus de plantejaments matinals.
- Com m'agradaria que fos el meu dia avui?
- Quin tipus de relacions m'agradaria mantenir amb els meus companys de treball ?
- Amb els meus amics?
- Amb la meva parella o família?
I d'aquesta forma, portat per aquestes preguntes em puc imaginar tan intensament com sàpiga:
- Quina imatge m'agradaria donar?
- Com m'agradaria ser tractat i tractar els altres?
És el que en teràpia anomenem: "Crear del no-res". Tots sabem -perquè no estic dient res de nou-, que "som el producte de pensaments que generen accions i al seu torn generen resultats". Això evidentment quan són els mateixos pensaments que alimentem dia rere dia.
Com diu el power point de la Biologia de l'auto curació, amb el qual estic plenament d'acord perquè està totalment demostrat que és així:
"Les teves cèl•lules estan constantment observant els teus pensaments i sent modificats per ells.
L'alegria i l'activitat harmoniosa et mantenen saludable i prolonguen la teva vida.
El record d'una situació negativa o trista allibera en tu les mateixes hormones i substàncies biològiques destructives que l'estrès ".
Si reflexiones sobre això,
- A quines conclusions arribes?
- Quin és el teu despertar? i...
- En quin tipus de pensament t'identifiques?
- T'ajuden o aquests es torna contra tu?
A la Teràpia Breu Estratègica tenim una prescripció que en diem "La pregunta del Miracle. Va en la línia del que acabo d'explicar. Ens podem preguntar:-"Si per art de màgia ... per un miracle ocorregut en la meva vida, ara fos la persona forta, segura, valenta, decidida, motivada i amb capacitat de fer tot el que jo volgués, Com actuaria en el dia d'avui ?; Quines coses faria? i quines no faria ?. Pensant -COM SI JA FOS aquesta persona.
És fantàstic, perquè quan al cap del temps em trobo a persones que van descobrir la importància de la pregunta, em diuen que han fet de la mateixa un hàbit i que és la pregunta amb la qual s'obren al nou dia, i que gràcies a la mateixa han aconseguit canviar patrons d'acció i pensament.
- Què veuries en tu de diferent si ho fessis durant un mes?
- Com canviaria en el teu cas la teva vida?
M'agradaria que aquestes reflexions et portessin a la creença de que tenim la capacitat de modificar la nostra vida modificant els nostres pensaments; i això serà possible només si en fem un hàbit.
No es tracta de un pensament positiu buit de contingut; sinó de treballar i perseverar amb un objectiu ben definit.
Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada