dissabte, 29 de juny del 2013

MIEDOS Y FOBIAS. LA PARADOJA DE LA EVITACIÓN

¿Qué es una fobia? Es una reacción de miedo desproporcionada e ilógica (en apariencia) con la que una persona responde a un estímulo, evitándolo y viéndose incapaz de enfrentarse al mismo.

Todos conocemos alguna persona que está bajo la tiranía del miedo impidiéndole hacer cosas que desearía hacer… O, alguna otra que tiene algún determinado tipo de fobia que la incapacita para relacionarse o enfrentarse a determinadas situaciones, con lo que ve empobrecida su vida.

Todas estas personas tiene algo en común: Evitan enfrentarse al motivo de sus miedos o fobias; así como en todos los casos los familiares de los fóbicos tienen la misma reacción: “Ayudar” al paciente acompañándole o haciendo por él las cosas que le provocan el miedo o la limitación, con lo cual no sólo no le ayudan sino que incrementan el problema, ya que de esta forma el fóbico entra en  ciclo de la evitación y, por lo tanto, de la limitación.

"El miedo mirado a la cara se convierte en valor, mientras que... el miedo evitado se transforma en terror".

Conviene saber que evitar enfrentarnos a la situación desencadenante del miedo equivale a aumentar la intensidad del mismo; mientras que cuando nos enfrentamos, vemos con sorpresa que el miedo era menor de lo que temíamos.

Con esto hemos logrado dos cosas:

  • Primero. Frenamos el avance del miedo.
  • Segundo. Aumenta nuestra autoconfianza


Jeroni Hernàndez Gonzàlez
Terapia para fobias en Sabadell


divendres, 28 de juny del 2013

COMUNICACIÓ

La consulta estarà oberta 
el mes de juliol i la primera quinzena d'agost.

dimecres, 26 de juny del 2013

Benvinguts al meu blog

Benvinguts al meu blog.

Espero que les persones que el visitin trobin resposta a les seves preguntes, o simplement els resulti útil per a la fi que desitgin.

Aniré escrivint petits comentaris informatius sobre les activitats que exerceixo així com els resultats obtinguts, i a qui van destinades.

També afegiré articles vinculats al món de la teràpia i les tècniques de creixement personal.
L'objectiu dels mateixos serà donar una informació clara alhora que pràctica per a aquells que vulguin convertir-se en exploradors i potenciadors de recursos i habilitats ja presents o per descobrir.

Des d'aquestes línies us animo a fer una recerca lúdica, però alhora profunda d'aquestes parcel · les fosques i moltes vegades temudes, que pel fet d'evitar, poden lligar-nos a una existència grisa i poc atractiva.

Atreveix-te a mirar-te, reconèixer-te i canviar allò que et limita!

El Buscador

La seva insatisfacció interior el portava a anar d`un cantó a l`altra, la seva buidor el feia cercar arreu. Sempre a l`aguait d`on podia trobar el miracle que omplís totes les mancances que arrossegava: insatisfacció, buidor, solitud, tristor i aquell -“no sé que em passa... però mai estic bé amb mi mateix!”.

Es podia dir Martí, Montserrat, Marcel, Andreu... Concretament el personatge d`aquesta historia és en Miquel. Ja està a la quarantena. Diu de sí mateix que és un buscador...que sempre ha buscat. Quan li preguntes l`objectiu de la seva recerca s`embolica molt per intentar dir-te que el que està buscant es quelcom que li ajudi a ser feliç. Això ho descobreixes tu, per que ell no ho sap  simplificar tant.

Encara no ha trobat la senzillesa necessària per saber comunicar allò que en el fons és el que vol, allò que volem tots i cap a on anem de la forma que cadascú sap i pot: a la recerca de la felicitat!

En Miquel va néixer fa molt de temps i sempre recorda haver estat buscant. Quan el sents parlar, notes que coneix una mica de tot i més si tu no coneixes el tema del que parla. El que sí és segur és que si vols assabentar-te de les noves o velles “tècniques” de l`auto coneixement li pots preguntar a ell. Si vols saber sobre velles i noves tècniques mentals també... si vols saber sobre teràpies pregunta-li, segur que també tindrà resposta.

Martí, Marçal Andreu i el nostre Miquel... tots son ànimes mig buides i perdudes en la seva pròpia recerca.

Busquen  tant que no s`en adonen que no es pot abraçar tot i conservar-ho tot; no s`en adonen que la recerca ràpida i sense perseverança no és un camí, no és una forma de creixement, sinó més aviat de dispersió quan no segueixen una pauta marcada i es donen el temps necessari per produir canvis. 

Quan el sento parlar de tantes tècniques i disciplines i línies de superació...no puc deixar de fer-me preguntes; una d`aquestes que em ve sense parar es.

-Per què segueix buscant si ja ho ha provat tot?

-Quantes coses necessita fer un persona per trobar-se bé a si mateixa?

Si ha provat tantes i tantes tècniques, significa que res no funciona o és amb ell que no funcionen?

Perquè una de les coses que em sorprenen d`en Miquel és que cada vegada que em parla d`un “nou” descobriment, en parla com si fos la cosa més meravellosa i miraculosa que hom pugui trobar.

Fa molt de temps em parlava del ioga... -“Oh, es increïble! M`han dit que amb el ioga aviat tindré la pau i l`equilibri que sempre he buscat. Es el que estava esperant a la meva vida!”-

Després van venir la teràpia bioenergètica... la teràpia de la respiració conscient (Rebirthing)... la teràpia del riure i tantes i tantes d`altres.

I més tard em va parlar amb tant i tant d`entusiasme de la relaxació, que em preguntava que feia jo perdent totes aquestes meravelles que podien omplir tota la meva vida.

Avui, en Miquel encara busca, ara ha descobert la respiració holotròpica, diu que li canviarà la seva vida. Jo, el miro, me l`escolto i em pregunto a mi mateix..., li puc parlar d`en Pau?

En Pau va ser un altre buscador, també va buscar i buscar i buscar durant anys.

Al cap de tants anys de recerca es va adonar que no es pot anar buscant a fora la essència que portem a dins. Va descobrir que tornant-se cap a dins, entrant a dins seu, no li calen tècniques, no li cal imitar als altres. Sempre m`en recordo per que és el que més em va agradar de les seves confessions.

-“Saps que...? -em deia!- Abans sempre anava darrera de qualsevol mestre o tècnica...sempre vivia cap a fora.

Un bon dia em vaig quedar quiet...vaig escoltar la meva respiració...em vaig tranquil·litzar...vaig ignorar totes les veus que m`empenyien a sortir i fugir de mi.

Al cap de molta estona, ja no hi era jo...la meva ment estava en silenci...gaudia d`una pau increïble...d`un buit i alhora d’una plenitud sense precedents. Va ser l`inici del meu canvi.
Ara cada dia em recullo dintre meu...em trobo tan bé!...i amb un somriure de pau em dic a mi mateix: Per què vull provar més coses? Per què necessito sortir fora de mi?”

En Pau avui és un home senzill, al.legre i assequible...

Per això m`agradaria parlar-li a en Miquel, però em pregunto...realment en Miquel vol canviar?

Jeroni Hernández
Terapeuta a Sabadell