EN QUIN PUNT ESTAN LES TEVES RELACIONS?

Totes les situacions són excel·lents com a mestres per aprendre sobre la naturalesa humana.

En aquests temps tan convulsos que vivim en Catalunya respecte a Espanya, s'ha acusat per diferents parts que el procés català ha dividit famílies i amics. Aquest fet es vulgui o no, ha obligat a reflexionar a moltes persones sobre la veritat d'aquestes afirmacions.

A les nostres consultes hem rebut a bastantes persones demanant ajuda o consell per solucionar aquesta divisió i poder parlar sense entrar en discussions que trenquessin l'harmonia familiar. Han demanat ajuda tant al coach com al psicòleg, perquè es veien en grans dificultats d'entesa en el si familiar.

Com el nostre treball és bussejar i veure les autèntiques arrels de la falta de comunicació, confiança, interès pels altres i finalment de respecte mutu, aquesta investigació en la majoria dels casos ens ha portat a etapes molt més llunyanes del procés a què es li atribueixen aquestes separacions.

Per a sorpresa dels consultants, els ha portat a descobrir que en realitat no hi havia hagut distanciament o discussió, perquè en realitat no hi havia hagut comunicació després que en períodes inicials de la relació per una o altra part no hagués facilitat la mateixa; motiu per la qual un o altre cedia o senzillament no es parlaven els temes que originessin les naturals diferències entre persones amb històries i formes de pensar i veure el món de manera diferent.

O sigui que el Procés en realitat està ajudant a posar de manifest les famílies, amistats o grups socials que basen la seva relació en passar el temps junts, però sense parlar amb sinceritat i claredat sobre com pensen o senten. Motius: Por al rebuig. Por a la crítica. Por a la diferència.

I aquesta por, a què és deguda?

Doncs pura i planament a que en les relacions sempre n'hi ha un que és més fort -o que crida més i sembla més fort- que l'altre o els altres, i si aquest és autoritari i amb poc respecte per l'opinió aliena, coartarà als altres amb la seva actitud. És el que fàcilment s'ha descobert a l'indagar en les relacions familiars i socials.

Per resumir, concretaré dient que el descobriment en aquest parell d'anys és que el Procés ha servit per redescobrir relacions on ja no havia confiança perquè el que parlava més alt o més temps, ni deixava temps ni respectava l'opinió de l'altre.

De vegades cal un tema fort i candent per deixar al descobert la realitat que no volem veure. Això és el que ha passat ara, però que tira per terra les afirmacions de TOTS els que culpen a la independència de dividir famílies.

Aquestes famílies no estaven dividides, però sí segrestades per la falta de comprensió i respecte dels membres que amb la seva actitud no donaven peu a debatre i arribar a consensos en els temes familiars.

Quines són les teves relacions? Pots expressar i demanar el que vols o tens por de fer-ho?

Pots expressar els teus sentiments i sentir-te escoltat/da, o tens por a la desqualificació?

El Coaching es una eina que us ajudarà a aprendre l’art de la comunicació per tenir una relació sana i d’igualtat.


Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell

CONEC LES MEVES FORTALESES O SOC ESCLAU DE CREENCES LIMITADORES?

És molt freqüent que els pacients que venen a les nostres consultes generalitzin les seves dificultats i problemes quotidians amb la frase que resumeix la seva creença: "Sóc una persona insegura". 

En aquest cas les següents preguntes serien alguna cosa així.

• Quan et sents insegura?
• En quines circumstàncies o situacions experimentes la inseguretat?

I de la mateixa manera la resposta també genèrica i automàtica sol ser: "no ho sé! Em trobo insegur en tot!"

Aquestes respostes són certes per a ells perquè no s'han pres el temps per analitzar-se en els diferents àmbits o competències de les seves vides; ja que ... i llanço un parell de preguntes:

• -Hi ha algú que no sigui bo en res? 
• Algú que no sigui bo ni tan sols fent la guitza i molestant als altres?

Per sort tots tenim punts de fortalesa. Potser hem de descobrir-los, modificar-los i potenciar-los, però en una direcció que ens ajudi a sentir-nos bé pel que aportem i no pel que restem als altres; per la contribució a la felicitat del nostre entorn i no pel contrari.

El primer que hem de saber és que cap persona és insegura en tot. Això vol dir que tenim recursos i estratègies capaces de redireccionar-les cap a una fita més constructiva i engrescadora.

Moltes persones de totes les edats saben perfectament què i com fer per provocar la discòrdia i la infelicitat en el seu entorn. Per a ells és l'única forma coneguda que tenen per fer-se veure, que els facin cas, perquè almenys així sentir-se que en alguna cosa són importants; que poden exercir un poder més o menys inconscient sobre els altres.

El que potser s'haurien de preguntar aquestes persones si aquesta és la forma en què els agradaria seguir exercint la seva influència o poder sobre els altres; o si per contra, han pensat que aquesta habilitat la podrien transformar per obtenir un resultat contrari, de manera que generarien una font de felicitat i alegria que com un bumerang, els tornaria a ells també. Amb la formulació de noves preguntes que mai els han fet o s'han fet, moltes persones descobreixen sorpreses que tenen una visió bastant distorsionada, equivocada i pobra d’ells mateixos. 

Descobreixen que realment no saben què són capaços de fer, o quines són les possibilitats que no han descobert pel simple fet de no haver aprofundit en un millor auto coneixement.

En aquests casos l'aplicació del Coaching els revelarà noves formes per canviar el sentit d'inseguretat que tenen. Veuran com la creença de sentir-se una persona insegura es va transformant  amb una nova percepció fruit d'una nova interacció social i familiar. Els ensenyarà a través del seu propi auto descobriment que són capaços de transformar les seves relacions amb ells mateixos i amb els altres d'una manera tan ràpida i sistèmica que els sorprendrà per la seva simple efectivitat quan s'apliquen noves formes de comunicació.

CAS.

E... 26 anys. Filla única. Acut a la consulta perquè considera la convivència amb els seus pares com ella anomena "una porqueria de relació". Parlem durant una hora i va descobrint els paranys  i auto enganys en què ella sustenta les seves creences. Adverteix els seus propis mecanismes de defensa que com a contrapartida els veu reflectits en els seus pares.

Durant la sessió arribem a un petit canvi triat per ella mateixa i que es compromet a practicar fins a la nostra propera visita. Quan entra i s'asseu, el primer que em diu sense donar-me oportunitat de preguntar-li res.

"Jo, quin canvi ha donat la meva mare!" Ho diu amb cara somrient i totalment segura que és la seva mare la que ha canviat per si mateixa. En el curs de la sessió es dóna compte que un petit canvi en la seva pròpia actitud, és el que ha propiciat el canvi percebut en la mare.

També afegeix. "Amb lo fàcil que és, Perquè ho fem tot tan difícil ?."

E... torna a la consulta quatre vegades més i decideix que ja no necessita del meu acompanyament, ja que no només ha comprès, sinó que ha après excel·lents estratègies de comunicació. Estic totalment d'acord amb ella, de manera que la felicito.

Ja a punt de marxar em pregunta. "¿Això funciona també en el terreny laboral?" Jo li contesto: ¿Tu què creus? Marxa somrient acomiadant-se amb un: "Bé, si no soluciono un petit problema que tinc amb companys de treball, vindré a veure't".

Aquest és un cas típic de ofuscament en relacions personals i familiars. Casos on el Coaching ajuda a desbloquejar creences limitants i dóna recursos per crear noves formes d'interacció social i familiar.

Molt sovint, és un membre familiar qui ve a preguntar com solucionar un problema, perquè la persona més afectada no veu la necessitat d'un professional per a resoldre problemes familiars enquistats, i per tant que genera situacions de malviure dins de la parella o la família.

Això és més patrimoni dels homes que de les dones; tot i que també hi ha algunes dones que actuen així. Molts homes no accepten que una tercera persona els pugui ajudar  a trobar sortida als seus problemes. Tenen vergonya i prefereixen arrossegar amb ells a risc de tenir una vida buida i fins i tot d'acabar una relació de parella.

"Si limito els meus pensaments, estic limitant les meves possibilitats. Si limito les meves possibilitats, limito el meu creixement com a persona " 


Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell

COACHING I RELACIONS FAMILIARS

És curiós com el coaching s'ha anat introduint en el món de les relacions socials i familiars.

En els seus començaments va ser dirigit al món empresarial, amb objectiu de facilitar un nou tipus de relació / comunicació que escurcés distàncies entre amos i socis amb els seus directius i alhora els directius amb els subalterns; ja que s'ha comprovat que quan el personal d'una empresa viu l'experiència del treball diari amb el sentit de pertinença a un equip que ho valora i respecta, només llavors dóna el millor de si mateix.

Amb el temps i veient els genials resultats d'aquesta estructura de comunicació, el coaching s'ha anat aplicant a altres àmbits entre ells el Coaching Familiar.

Tot i que la família no és una empresa, si és com una comunitat on els membres de la mateixa han d'aconseguir arribar a escoltar-se i entendre, per poder viure una existència d'harmonia i respecte entre ells.

Hi ha famílies amb grans habilitats i amb molta maduresa que gestionen a la perfecció la seva vida familiar, però malauradament hi ha moltes altres que no han après aquestes qualitats i el resultat d'això és que ni saben escoltar, ni tenen la capacitat d'entendre i respectar els altres membres, encara que el seu desig seria saber fer-ho.

Per a aquestes famílies el Coaching és una eina formidable, perquè al no ser ni directiu, ni invasiu, ni repressiu, ni coercitiu ho veuen com una eina que ajuda a cada un a obrir la seva ment per descobrir-li altres punts de vista sobre les actuacions de si mateix que li estan sent insanes i mantenint relacions insatisfactòries amb els altres membres.

El Coaching els ajuda a obrir-se a noves possibilitats no contemplades per al propi benefici i el del conjunt familiar.

Un parell de casos

Família de 5 membres: Pares i 3 fills. Tenien serioses dificultats de convivència i pel mateix havien anat a un psicòleg dues visites. El van deixar perquè els fills amb bon criteri van dir: - "nosaltres no som malalts mentals"; i la veritat és que així era. Cap d'ells tenia ni tenen cap malaltia mental (encara que és una creença errònia pensar que al psicòleg van únicament les persones que tenen malalties mentals; però això ja és un altre tema a tractar per separat!). Només tenien un gran problema. No s'escoltaven entre si i no tenien ni idea de les necessitats dels altres membres. Van fer quatre sessions de coaching i de comú acord van decidir que ja tenien eines per continuar millorant les seves relacions com a família per ells mateixos. Vaig estar d'acord amb ells i vam quedar que si tornaven els antics problemes ens tornaríem a veure en uns mesos.

Pares primerencs. Una parella que es professa molt d'amor i fins a la data estan molt feliços. Han estat pares i comencen les discrepàncies per la forma d'educar al nou vingut. Cada un intenta que s'actuï d'acord a les seves creences, i el que fins llavors havia estat una relació bonica, comença a ser com una tempesta que amenaça amb seriosos nuvolades. Per sort, la jove havia tingut contacte amb el coaching en la seva empresa i va pensar que seria bona idea recórrer al mateix en aquesta ocasió. Van fer tres visites i tots dos van poder adonar-se del seu error al plantejar les seves estratègies com les úniques vàlides. "Què fàcil que és caure en l'egocentrisme i oblidar l'altre"; va ser el comentari del que dels dos més havia insistit que les coses s'havien de fer a la seva manera.

Aquests són només dos casos en què una família ha canviat per complet la dinàmica disfuncional i equivocada que els feia tenir una existència de lluita, incomprensió i rivalitat.

Cada dia són més les famílies que utilitzen el coaching com una ajuda puntual per sortir de situacions que els bloquegen i no els deixen veure les sortides harmonioses que els permetrien viure una vida més plaent i d'unió.

Seria de gran utilitat preguntar-nos: Estic aplicant tot el que puc / el que depèn de mi perquè la meva relació familiar gaudeixi de "bona salut"? Si la resposta és que sí, que ho estic fent; però no funciona, potser hauríem de preguntar-nos si una consulta a un expert en coaching ens podria ajudar.

És molt gratificant veure la capacitat de canvi que les persones tenim quan ens impulsa un motiu noble. Generalment causa sorpresa veure lo molt que s'aconsegueix amb petits canvis en els nostres hàbits quan tenim el ferm propòsit de mantenir-los.


Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell