LA RECERCA D'APROVACIÓ

Si perseguim com a objectiu principal l'aprovació dels altres i ens mantenim en la mateixa com a estratègia per ser valorats, acceptats i estimats, probablement mai aconseguim la resposta que esperem d'ells; però segur que mai aconseguirem la nostra pròpia aprovació.

Aconseguir l'aprovació aliena exigeix un preu molt alt: renunciar a ser nosaltres mateixos. Renunciar a donar la nostra opinió, a expressar el que sentim i com veiem el món i això per la por al rebuig si no opinem, pensem i actuem com creiem "s'espera" de nosaltres.

Algunes de les actituds o formes de comportar-nos quan perseguim aquest objectiu podrien ser:

• Mostrar una amabilitat que no sentim cap a les persones.
• Dir "Sí" quan això és el que volem i "No" en cas contrari. - "Cada vegada que dius" si "quan en el teu interior desitges dir" no ", mor una mica de tu mateix (Lair Ribeiro)
• Fer coses que no sentim, i comportar-nos amb una aparent generositat, que només reflecteix la nostra incapacitat de dir No.
• Canviar la nostra postura u opinió personal respecte a qualsevol tema si detectem desaprovació davant la mateixa.
• Fistonejar i adular el nostre interlocutor per guanyar el seu favor. (Popularment: fer la pilota)
• Sentir-nos tristos i deprimits si els altres no estan d'acord amb nosaltres.
• Cedir davant d'una persona quan per la seva agressivitat intenta colar-nos tant sigui un producte com una idea.
• Demanar la corroboració dels altres (parella, pares, amics ..) per defensar la nostra postura personal.
• No aprovar-nos en forma de vestir, pentinar o expressar-nos fins que no ens sentim aprovats pels altres.
• Demanar excuses o perdó contínuament per atrevir-nos a parlar o actuar de qualsevol manera.
• Deixar de preguntar el que no entenem, per por que ens titllin de poc intel•ligents, sense tenir en compte que la intel•ligència és aclarir dubtes per poder avançar.
• No reclamar allò que creiem injust en un hotel, restaurant o comerç per por que ens mirin malament o pensin malament de nosaltres.
• Prendre el rol de ser portadors de males noticies i gaudir-ne per atreure l'atenció d'aquesta manera.

Podríem seguir amb una llista infinita de coses que podem fer o deixar de fer per obtenir l'aprovació dels altres.

La recerca d'aprovació és una actitud pròpia de l'ésser humà, de totes les èpoques i de totes les races. L'ésser humà necessita ser acceptat i estimat, però les preguntes que ens hauríem de fer  davant d'aquesta necessitat de l'aprovació, hauria de ser formulada d'una altra manera:

¿Desitgem que ens estimin i acceptin pel que som o pel que pretenem ser?

¿Desitgem que ens coneguin tal com som o pel que se suposa que hauríem de ser?

En aquests casos les persones actuem així perquè pensem que els altres ens acceptaran i estimaran pel que fem i no pel que som, sense adonar-nos que quan actuem d'acord amb els "hauries" o les expectatives que d'aquesta manera ens creem, estem actuant des de la falta de personalitat i autenticitat, perquè evidentment no deixem veure als altres el que sentim, pensem i som des de la nostra pròpia naturalesa. Estem donant als altres una imatge falsa de nosaltres mateixos. Les persones que actuem així som -com el personatge de les mil cares, que utilitza contínuament per tal d'agradar sempre, i que al final no sap ni pot reconèixer-se en cap d'elles-. Llavors les persones ens adonem que no tenim personalitat i pel mateix, ni sentim autoestima ni cap reconeixement cap a nosaltres mateixos.

En aquests casos seria interessant recordar que la majoria de persones tenim tant admiradors com detractors, tants que estan d'acord amb la nostra idees com els que no ho estan. -no podria parlar d'un percentatge-, però segurament podríem estar cap a un cinquanta per cent en els dos bàndols. És a dir, que les nostres idees no sempre agradaran a tothom, igual que les nostres accions o actituds, i ja no ho esperarem perquè contemplem aquesta realitat. Sabent això, tindrem el valor per mostrar-nos tal com som, ja que fem el que fem, pensem el que pensem i actuem com actuem sempre tindrem persones que ho comparteixin i acceptin i persones que ho desaprovin i rebutgin; però reconèixer aquesta realitat ens evitarà caure en el pessimisme, desànim, desmotivació i necessitat de ser aprovats i agradar sempre.

Un exemple del que dic ho podem veure contínuament tant en el món esportiu com en els partits polítics o moviments filosòfics. Tots tenen seguidors i detractors, però no per això deixen de seguir endavant amb els seus equips o ideologies quan tenen un elevat nombre de detractors que no els accepten i més els critiquen.

Tenint en compte això, la propera vegada que algú ens critiqui o no comparteixi les nostres creences o actituds, podríem pensar que es tracta d' algú que està en el bàndol dels detractors que tots tenim.  D'aquesta manera no ho veuríem com un atac personal, sinó com a part de la pluralitat d'idees i criteris de l'ésser humà.

Recordem: l'aprovació ha de venir de nosaltres mateixos i no dels altres: busquem estimar-nos i estimar el que fem. Amb això ens lliurarem de la necessitat de l'aprovació aliena.

Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell