Concretament el personatge d'aquesta historia és en Miquel. Ja està a la quarantena. Diu de sí mateix que és un buscador...que sempre ha buscat. Quan li preguntes l'objectiu de la seva recerca s'embolica molt per intentar dir-te que el que està buscant es quelcom que li ajudi a ser feliç. Això ho descobreixes tu, per que ell no ho sap simplificar tant. Encara no ha trobat la senzillesa necessària per saber comunicar allò que en el fons és el que vol, allò que volem tots i cap a on anem de la forma que cadascú sap i pot: a la recerca de la felicitat!
En Miquel va néixer fa molt de temps i sempre recorda haver estat buscant. Quan el sents parlar, notes que coneix una mica de tot i més si tu no coneixes el tema del que parla. El que sí és segur és que si vols assabentar-te de les noves o velles “tècniques” de l'auto coneixement li pots preguntar a ell. Si vols saber sobre velles i noves tècniques mentals també... si vols saber sobre teràpies pregunta-li, segur que també tindrà resposta.
Martí, Montserrat, Marcel, Andreu i el nostre Miquel... tots son ànimes mig buides i perdudes en la seva pròpia recerca. Busquen tant que no s'en adonen que no es pot abraçar tot i conservar-ho tot; no s'en adonen que la recerca ràpida i sense perseverança no és un camí, no és una forma de creixement, sinó més aviat de dispersió quan no segueixen una pauta marcada i es donen el temps necessari per produir canvis.
Quan el sento parlar de tantes tècniques i disciplines i línies de superació...no puc deixar de fer-me preguntes; una d'aquestes que em ve sense parar es.
- Per què segueix buscant si ja ho ha provat tot?
- Quantes coses necessita fer un persona per trobar-se bé a si mateixa?
- Si ha provat tantes i tantes tècniques, significa que res no funciona o és amb ell que no funcionen?
Perquè una de les coses que em sorprenen d'en Miquel és que cada vegada que em parla d'un “nou” descobriment, en parla com si fos la cosa més meravellosa i miraculosa que hom pugui trobar. Fa molt de temps em parlava del ioga...
-“Oh, es increïble! M'han dit que amb el ioga aviat tindré la pau i l'equilibri que sempre he buscat. Es el que estava esperant a la meva vida!”-
Després van venir la teràpia bioenergètica... la teràpia de la respiració conscient (rebirthing)... la teràpia del riure i tantes i tantes d'altres.
I més tard em va parlar amb tant i tant d'entusiasme de la relaxació, que em preguntava que feia jo perdent totes aquestes meravelles que podien omplir tota la meva vida.
Avui, en Miquel encara busca, ara ha descobert la respiració holotròpica, diu que li canviarà la seva vida. Jo, el miro, me l'escolto i em pregunto a mi mateix..., li puc parlar d'en Pau?
En Pau va ser un altre buscador, també va buscar i buscar i buscar durant anys. Al cap de tants anys de recerca es va adonar que no es pot anar buscant a fora la essència que portem a dins. Va descobrir que tornant-se cap a dins, entrant a dins seu, no li calen tècniques, no li cal imitar als altres. Sempre m'en recordo per que és el que més em va agradar de les seves confessions.
-“Saps que...? -em deia!- Abans sempre anava darrera de qualsevol gurú, mestre o tècnica...sempre vivia cap a fora.
Un bon dia em vaig quedar quiet...vaig escoltar la meva respiració...em vaig tranquil·litzar...vaig ignorar totes les veus que m'empenyien a sortir i fugir de mi. Al cap de molta estona, ja no hi era jo...la meva ment estava en silenci...gaudia d'una pau increïble...d'un buit i alhora d’una plenitud sense precedents. Va ser l'inici del meu canvi. Ara cada dia em recullo dintre meu...em trobo tan bé!...i amb un somriure de pau em dic a mi mateix: Per què vull provar més coses? Per què necessito sortir fora de mi?”
En Pau avui és un home senzill, alegre i satisfet. Per això m'agradaria parlar-li a en Miquel, però em pregunto...realment en Miquel vol canviar?
&&&
Igual que en Pau hi ha moltes persones que davant els problemes o dificultats de les seves vides, comencen una recerca de professionals, teràpies o tècniques que puguin ajudar-los a solucionar els mateixos de forma ràpida i indolora; és a dir, sense esforç per part seva.
Quan una persona té un problema, abans de demanar ajuda, ha intentat canviar-lo o solucionar per si mateix o amb ajuda de familiars, amics o coneguts. Si al final va a un professional, vol dir que s'adona que les seves temptatives de solució són ineficaços.
El matís a tenir en compte és que moltes persones que busquen la vareta màgica que els solucioni el problema sense esforç i amb el mínim d'implicació per part seva. És llavors i en aquest tipus de persones que comença una recerca sense veritable compromís i consciència que si no participen activament en aquest treball, no tindran resultats, o no els tindran de la forma expeditiva que ells els esperen.
I així, si no veuen resultats de seguida, busquen un altre professional o una altra tècnica miraculosa a la qual delegar la feina que els toca fer a ells; convertint-se d’aquesta forma en coneixedors de tècniques i professionals diferents, sense adonar-se que estan fugint en lloc d'afrontar la realitat i concedir-se el temps necessari per veure els resultats de l'opció triada.
Només quan siguin capaços d'acceptar aquest fet, i únicament en aquest moment, estaran en condicions d'afrontar i superar qualsevol problema que els afligeixi.
Llavors igual que en Paul constataran la força interna que tenen dins de si mateixos, la qual poden redirigir en la direcció de la seva auto conquesta personal.
Tot i així moltes persones mai acceptaran aquesta realitat, perquè els dóna més rèdit al ser dependents dels altres que acceptar la pròpia responsabilitat de dirigir les seves vides, perquè si s'equivoquen sempre tindran un boc expiatori a qui culpar. D'aquí la darrera pregunta: però em pregunto... realment en Miquel vol canviar?
Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada