diumenge, 21 de febrer del 2016

COM SABER QUAN NECESSITO AL PROFESSIONAL?

És freqüent que encara en els nostres dies hi hagi una gran confusió sobre la necessitat d'acudir a un professional de la psicologia.

El criteri més vàlid és que quan per nosaltres mateixos no som capaços d'aconseguir avançar en la línia que ens marquem, seria un bon moment de començar a pensar en la visita a un professional que ens ajudi.

N'hi hauria prou amb reconèixer que al llarg de les nostres vides, sovint ens sentim bloquejats en situacions en què hauríem triat fer canvis, sentim i actuem amb inseguretat de forma repetida, evitem afrontar situacions que hauríem de superar i transcendir, vivim en la queixa contínua quan per nosaltres mateixos no veiem la sortida.

En aquests casos hi ha persones que parlen i demanen ajuda contínuament a familiars i amics tot i constatar que aquestes converses la majoria de les vegades són infructuoses; perquè no troben ni el suport, ni la resposta al que busquen; no obstant això, continuen i les seves peticions d'ajuda passen a ser lamentacions o queixes en veure que res del que esperen canvia. Amb això l'únic que aconsegueixen és sentir-se més impotents, febles i insatisfets amb ells mateixos, i fins i tot deteriorar la relació per la dinàmica negativa que es genera.

A tot això se suma el sentiment de culpa de no ser capaços de seguir els benintencionats consells dels familiars o amics, amb la qual cosa encara se senten pitjor.

En casos així, hauríem de pensar que igual que quan el nostre cotxe se'ns espatlla no el portem al cambrer de la nostra confiança o el nostre amic més íntim (tret que aquest sigui mecànic professional); de la mateixa manera, si tenim aquest tipus de problemes recurrents, hauríem d'anar a qui tingui la formació necessària per ajudar-nos a solucionar-los.

La veritat és que els que més sol•liciten els nostres serveis no són persones sense recursos o sense cultura; sinó persones amb una sòlida formació, que entenen clarament què és el que depèn d'ells i què no. En fer-ho així eviten estancar-se i patir inútilment per no prendre la decisió adequada en el moment necessari.

També hi venen persones que per no afrontar els problemes a temps, porten anys arrossegant sofriments que han acabat amb il•lusions, amb relacions, de vegades amb els seus treballs i que els han condemnat a una vida de tristesa, desesperança i degeneració de la salut tant física com mental.

Contesta aquestes preguntes i valoraràs en quin punt estàs.

-En una reunió de treball, social, familiar. ¿Intervens si et ve de gust, o la por et paralitza?

-Confies en tu i et poses en marxa quan vols arribar a un nou objectiu?

-Necessites l'aprovació dels altres per donar-te la teva propia aprovació?

-Quan t'equivoques, Et maltractes pel fet o analitzes i aprens de l'error?

-Ets capaç de dir "No" quan sents i ho desitjes, o sempre tens el "sí" pel que pugui passar?

-Et sents lliure en les teves relacions, o et condiciona al silenci i al assentiment encara que no ho  vulguis?

-Ets de les persones que es diuen?: Si jo fos capaç faria...! 
                                                          Si jo fos valent ...!

-Vius sota la tirania d'alguna dependència: emocional, tòxica, de joc, etc?

-Tens algun tipus de fòbia que et paralitza o condiciona la teva vida?

-Ets una persona serena i alegre o les emocions poden amb tu: la tristesa, l'ansietat, la ràbia, la    desconfiança, la por, la gelosia, etc.?

Si contestes afirmativament a algunes d'aquestes preguntes, unes visites t'ajudarien a enlairar-te i començar una nova i saludable forma de viure.

Hauràs sentit dir, -jo ho he sentit centenars de vegades!

"Que som d'una determinada manera i que no podem canviar."

"Per què lluitar si no puc canviar?"

"No val la pena l'esforç: un és així i així es quedarà!"

Hi ha encunyades bastants frases condemnatòries expressades sempre per persones gens lluitadores, pessimistes i que actuen amb covardia davant la vida; però el bo de la vida és que

NOSALTRES TRIEM COM VOLEM VIURE. 
Evidentment això demana un peatge en forma de treball, temps, diners i consciència; però és el peatge que ens porta a la destinació que volem conquerir.


No hi ha res tan gratificant com observar la transformació de persones que vénen a nosaltres amb tots aquests condicionaments i limitacions i veure el canvi tan regenerador i saludable que s'opera en les mateixes en poc temps.


Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal a Sabadell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada