dilluns, 17 de novembre de 2014

LA PERSEVERANÇA

"La gota perfora la roca, no per la força, sinó per caure constantment" (Ovidi)

Al llarg dels anys, de terapeuta o com a instructor de Chi Kung, he anat trobant-me amb el mateix tipus de comentaris en centenars de persones: "Sé que això que faig millora la meva salut!", "Sé que és el que em convé!. "  "Ho he pogut comprovar en la meva pròpia vida en diferents etapes! "; però, és que ... és tan difícil mantenir la disciplina de fer-ho!

Efectivament, la constància o perseverança és un hàbit que costa instaurar en les nostres vides; ja de per si carregades de tasques i obligacions ineludibles perquè encara ens afegim altres per compte propi.

Aquesta és una de les virtuts més necessàries, però també de les més fugisseres quan es tracta d'aconseguir les nostres fites.

No hem de confondre perseverança amb lluita com moltes persones comenten en parlar de perseverança.

Si tu vols millorar la teva vida, precís és que tinguis ben clar què és el que cal modificar de la teva conducta: què necessites incorporar i què necessites eradicar dels teus hàbits diaris. Per a la seva consecució no és lluitar el que es necessita; sinó perseverar per adquirir aquesta rara gemma anomenada constància o perseverança el fruit de la qual és la fortalesa i la formació d'un caràcter.

La lluita és una altra cosa. La lluita és l'enfrontament que establim amb nosaltres mateixos quan sabem el que ens convé, però ens resistim a això per l'esforç que suposa, pel temps que reclama; en definitiva pel peatge que necessitem pagar.

La lluita és el diàleg intern negatiu, el desassossec o el pòsit que queda en la nostra ànima, psique o estat emocional quan sabent tot allò que ens faria sentir molt millor (tal com corregir hàbits indesitjats, vèncer petites temptacions que en sucumbir a elles ens amarguen l'existència, millorar aspectes de la nostra persona o incorporar algun hàbit que tant admirem en altres persones), no ho abracem com un regal que transformaria les nostres vides. Incrementem aquesta lluita quan ens diem: "demà ... ho faré demà!" o esperaré ... que ja canviaran les coses ", (sense tenir en compte que les coses no canvien soles); la conseqüència d'aquestes postergacions o evitacions és aquest pòsit de desassossec de què parlo i que genera una lluita més gran que l'esforç que necessitaríem per dur a terme estratègies o hàbits de millora i benestar .

Alguns exemples: La persona que pateix d'irritabilitat, ansietat, insomni i després de provar durant un temps algun tipus de relaxació, meditació o una altra estratègia adequada, veu regulat el problema, però el deixa sense més perquè és més fàcil veure la tele o estar enganxada a l'ordinador; o ... la persona que amb problemes crònics de columna vertebral, practica una temporada una disciplina que li alleuja els dolors i millora el seu estat físic, però que igualment li és més còmode tornar a prendre analgèsics o suportar els dolors abans de seguir amb un hàbit de salut ben constatat.

M'agradaria concloure fent una petita reflexió que és el missatge que haurien de rebre.
-"Gastem molta més energia i molt més temps resistint-nos al canvi que practicant la tècnica o l'estratègia emprada per aconseguir el nostre objectiu""

Malauradament estem en una societat que valora més la immediatesa en la consecució de desitjos o objectius, i això no ajuda a practicar la perseverança com a mitjà per enfortir l' autodomini i el caràcter.

Jeroni Hernàndez
Terapèuta i Coach Personal